Pages Menu
TwitterFacebook
Categories Menu

Posted by on Jan 5, 2016 | 1 comment

Foodcycle: Malbaratament i pobresa alimentària

A Norwich, una ciutat a l’est d’Anglaterra, té lloc el Foodcycle. Dave em va presentar aquesta iniciativa i em va dir: “Som-hi, ja veuràs com t’agrada!”. Ell hi va gairebé tots els divendres a sopar i, com que és un enamorat del menjar i de tot el que l’envolta, també és un apassionat d’aquesta iniciativa. Mentre escric aquestes línies ja puc dir que és la quarta vegada que vaig a Foodcycle i, atès que és una iniciativa molt Buscant Llavors, he decidit escriure’n un breu reportatge.

Mentre esperem asseguts als afores del “Friends Meeting House” arriben bicicletes plenes de menjar. Els voluntaris de Foodcycle han passat les últimes hores recollint menjar dels supermercats. Tots els divendres, el personal de diversos supermercats els espera amb el menjar que ha sobrat i que no es pot vendre. Dins la “Friends Meeting House” hi ha una cuina que es podria definir com a de mida mitjana: hi ha lloc per a unes 10 persones que classifiquen, pelen i tallen les verdures que van arribant transportades amb les bicicletes. Les olles també estan en marxa, amb les patates que han arribat fa uns minuts. Avui el menú inclou sopa de patates, meló i amanida com a entrants. Després cous cous amb estofat d’albergínia, carbassó i verdures diverses acompanyat tot d’amanida de ruca amb tomàquet. De postres, un pastís de xocolata amb pinya i amanida de fruita. Com sempre, menú vegetarià o vegà.

Com cada divendres des de les 16.00 h fins a les 19.00 h, quan la cuina s’obre al públic, alguns voluntaris cooperen perquè el menjar que els supermercats anaven a tirar a la brossa serveixi per alimentar unes 50 persones a Norwich, des de gent sense sostre fins a estudiants. Gent jove amb samarretes de la universitat es barregen amb gent gran arreglada de 70 anys i parelles amb fills petits. Rowan, el coordinador de la iniciativa, ens explica que un dels objectius de Foodcycle és ser un lloc d’inclusió social. De fet, no és el primer cop que Dave i jo gaudim no només del menjar sinó també de les converses que hi ha al voltant amb gent tant de la nostra edat (entre els 25 i els 35) com de més jove o més gran. En realitat, les situacions econòmiques de la gent que ve a menjar són segurament molt diferents i això fa del projecte un espai de desestigmatització. Dave i jo ens sorprenem quan una de les persones que hi assisteix regularment ens explica que no tenia ni idea que el menjar provenia dels sobrants del supermercat. Quan parlem amb la gent ens adonem que algunes persones el consideren un menjador social més; bé, un menjador social més que fa un menjar deliciós. Aquí hi ha gent que ve per contribuir a la sostenibilitat del planeta (aprofitar el menjar) i gent que simplement ve per poder menjar un bon plat calent.

Foodcycle és present a diversos indrets d’Anglaterra. De fet hi ha 21 centres a Anglaterra gestionats per voluntaris. La coordinació i la logística dels centres la porten 12 persones que treballen per a l’ONG, que a més s’encarreguen de promoure la iniciativa en altres parts del país. Per poder pagar-los el salari hi ha un departament de captació de fons que s’encarrega de buscar subvencions perquè un petit grup de persones es pugui dedicar a temps complet a coordinar i fer viable aquesta iniciativa a altres llocs on també pugui ser necessària. A més, com ells comenten, Foodcycle rep principalment 3 tipus de col·laboracions: el menjar dels supermercats, el temps dels voluntaris i l’espai, cuines i menjadors sense ús que donen diversos edificis. Amb aquests tres tipus de donacions aconsegueixen que dos aspectes comuns a Anglaterra, i a molts altres països, com el malbaratament del menjar i la pobresa, es trobin en un mateix lloc. La iniciativa també accepta donacions monetàries que s’utilitzen per comprar olles o utensilis per a la cuina, com ara sabó i draps.

La part humana d’aquest projecte és la que més em fascina. D’una banda, a diferència d’altres iniciatives que hem visitat, com Buscant Llavors, no presenta cap alternativa al sistema; per contra, es beneficia de la insostenibilitat del sistema alimentari global i industrial que impera. Però amb la seva labor també el denuncia i serveix per moure consciències. Rowan i Lucy ens expliquen que malgrat que els encanta estar involucrats en Foodcycle, ells preferirien que no hagués d’existir; el que seria òptim, comenten, seria que tots mengéssim aliments locals i orgànics i que no es llencés menjar al contenidor.

La visió crítica consistiria a argumentar que aquesta iniciativa és una solució passatgera a un problema real greu que afecta les societats dirigides per un model capitalista. L’esforç s’hauria de posar a eradicar el problema de base, el consumisme, i cultivar i consumir només els productes locals. També fer lobby als grans supermercats perquè no malbaratin aliments, construir alternatives que assegurin que podem prescindir de supermercats a gran escala… A més, no acabarien aquests gegants del consumisme millorar la seva imatge pel fet de donar menjar a Foodcycle? Segurament netegen una mica la seva imatge i consciència, i qui sap si els serveix de màrqueting.

Tot i això, la lluita per trobar solucions al sistema de producció, de distribució i de consum d’aliments pot ser paral·lela a l’aprofitament de les bretxes del sistema, la qual cosa pot permet contribuir a la inclusió social, ajudar la gent amb pocs recursos econòmics i llençar menys menjar. La lluita, per a mi, ha d’anar en direccions múltiples. Tinc uns amics que han començat a cultivar el seu propi hort orgànic i ja tenen una petita comunitat de consumidors orgànics locals. Ells mateixos van a sopar a Foodcycle de tant en tant. Per a mi, el sistema està tan malmès que necessitem solucions temporals mentre que al mateix temps creem solucions a llarg termini.

Una altra possible crítica és la següent: ¿Què passa si un dia Foodcycle desapareix? No s’està ajudant la gent a sentir-se apoderada, sinó que, ans al contrari, podem estar creant dependència. El meu cap dóna voltes a aquest punt de vista mentre assaboreixo aquest estofat de verdures deliciós i parlo amb una dona que s’asseu al meu costat i que, amb dificultats per parlar perquè ja és gran, m’explica coses sobre la seva vida. Mentre parlem m’adono que aquest espai és de fet un lloc de socialització important. No sé fins a quin punt la socialització ajuda al fet que un se senti apoderat, però puc observar que aproximadament la meitat de la gent que hi ve forma part d’una comunitat de persones amb dificultats econòmiques i que cada divendres moltes d’elles es coneixen, parlen i comparteixen històries personals.

Al meu parer, venir aquí els ajuda no només perquè poden menjar gratuïtament sinó també perquè tenen un espai on compartir anècdotes i debatre sobre temes que els importen. Com que és el quart cop que vinc, ja començo a conèixer alguna gent, així que quan vaig a buscar el meu segon plat Hazel em saluda i xerrem una estona. Hazel deu tenir uns 30 anys, és professora d’anglès i ve cada divendres a gaudir de Foodcycle; és un gust parlar amb ella.

Quan torno d’agafar les postres, una altra persona s’ha sumat a la nostra taula i parlem llargament sobre religió i sobre els seus fills, que fa temps que no viuen a Norwich. M’aturo de nou a parlar amb el meu esperit crític que, com sempre, vol imposar la seva opinió. De manera que l’escolto, li dono les gràcies i la raó en els seus arguments, però també li dic que la vida no és perfecta i que les teories acadèmiques i crítiques són necessàries, però s’han d’aplicar paral·lelament. A la pràctica, Norwich és molt millor per a molta gent gràcies a Foodcycle.

Més informació (en anglès) a http://foodcycle.org.uk/ o

http://foodcycle.org.uk/location/norwich/

Per aprofundir més en temes sobre el menjar recomanem els documentals següents:

 

Traduït per A. Queralt i Marta Rosa

Visualitza les fotos de la inciativa abaix:

foodcycle_21399310151_o

Coneix més sobre aquesta iniciativa a:

http://foodcycle.org.uk/

1 Comment

  1. Whoever wrote this, you know how to make a good arecilt.

Post a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *