Pages Menu
TwitterFacebook
Categories Menu

Posted by on Sep 5, 2016 |

Community Forest International: arbres canvien la comunitat

Community Forest International: arbres canvien la comunitat

A l’estat de New Brunswik, a la part atlàntica del Canadà, arribem al poble de Sackville, on un parell de mesos enrere vam assistir a la “Conferència per al canvi”. En aquest petit poble universitari, hi ha una activitat alternativa fecunda i és la seu de diversos projectes. Un dels projectes que vam visitar, que ens va deixar una impressió bona, va ser el Community Forest International (CFI).

Les oficines estan ubicades a l’antic edifici groc, al que havia estat la casa dels amos de la hisenda. Rodejats de bosc, amb un llac al davant i diversos jardins molt ben cuidats, li donen al lloc un aire fresc i molt agradable. El Zack ens va rebre amb un somriure calorós i ens va fer passar a la sala de treball, un gran espai de sostres alts, finestres grans que donaven una bona il·luminació natural al lloc, per la qual cosa era un espai de feina magnífic. Vam saludar l’equip, compost per sis persones, i, a continuació, vam sortir al jardí i ens vam asseure a l’herba disposats a començar l’entrevista.

Eren un grup d’amics que es dedicaven a plantar arbres, treballant per a grans empreses en àrees devastades, amb la intenció de fer reforestació. Amb els anys, van començar a percebre que el tipus de plantació que estaven duent a terme i la visió de negoci de les persones amb qui treballaven no els satisfeia, ja que creien que es podien fer les coses d’una altra manera.

Durant el temps lliure, aprofitaven per viatjar pel món i aprendre diferents maneres d’entendre l’agricultura. Després de rumiar-hi bastant, van decidir fundar la seva organització amb finalitats benèfiques, per tal d’ajudar en zones deforestades a replantar arbres. Van aconseguir uns quants fons i van començar el seu projecte a l’illa de Pemba, a Tanzània, on alguns d’ells havien viatjat i observat la situació alarmant en què es troba. És una illa amb una densitat alta de població, depenent totalment de la llenya per cuinar, escalfar aigua…, amb la qual cosa la deforestació és preocupant i fa notoris els efectes de l’escalfament global, així com que influeix en la falta d’aigua i de recursos naturals.

Els del CFI van anar a Pemba amb la intenció de parlar amb les comunitats. En lloc d’arribar imposant el que anaven a fer, com acostuma a passar en molts casos, ells van demanar a les comunitats interessades quines espècies els agradaria plantar, quines eren les seves intencions i necessitats, primàries, menjar, llenya, ombra… Després de valorar-ho plegats, van començar a treballar amb la gent local, ensenyant-los com fer-ho, creant aquesta relació de confiança tan important, donant-los el coneixement per fer-ho possible i la responsabilitat de continuar-ho. La idea és, doncs, que siguin ells qui ho duguin a terme, sense la necessitat que sempre hi hagi algú de fora monitoritzant el procés.

El projecte va ser un èxit total. Van començar amb quinze comunitats i, en veure els resultats, d’altres s’hi van afegir, ja que van veure els resultats materialitzats en els boscos que tornaven a créixer en aquestes comunitats i van veure (se’n van adonar) la importància que aquests tenien per al desenvolupament i la sostenibilitat de la seva comunitat. “Algunes de les comunitats que volien arbres per fer llenya, quan van veure l’ombra que feien, l’ambient fresc i humit que generaven, i els animals que hi van començar a aparèixer i que feia molts anys que no veien, van decidir que no els volien tallar, ja que preferien els arbres vius”, ens explicava el Zack. L’impacte que van causar en la regió va ser tan gran que la comissió de la Unió Europea va veure el que havien aconseguit i van quedar impressionats, ja que havien fet una feina més eficient i amb millors resultats que altres projectes que la Comunitat Europea havia patrocinat. Així doncs, van decidir donar-los una subvenció per continuar desenvolupant el projecte en d’altres comunitats i en noves etapes.

Amb aquests diners van crear sistemes per recol·lectar i emmagatzemar l’aigua de pluja, que va ser més abundant amb la presència dels boscos, ja que els arbres “criden” la pluja, amb la qual cosa la població tenia aigua per beure i per regar. Van incentivar l’agricultura de la zona amb principis de permacultura, solucionant problemes de nutrició i escassetat d’aliments. Ara treballen per implementar estacions fotovoltaiques per generar una mica d’energia elèctrica amb què il·luminar les cases. Són un exemple perfecte que, si es treballa bé i creient en el que es fa, molts cops el reconeixement acaba venint de llocs que no hauries imaginat mai.

Al Canadà estan treballant amb la implementació de boscos comestibles a la ciutat; però, sobretot, a ensenyar i pensar noves maneres per a la pràctica de l’agricultura en la zona, fent servir permacultura, agroforestació, biodinàmica, per tenir una agricultura orgànica i local que doni una altra perspectiva a la vida al camp.  Paral·lelament, tenen un terreny que fan servir com a laboratori d’idees, ja sigui per a l’agricultura, provant noves formes de plantar, combinacions de plantes… o per construir amb materials naturals, on les persones poden anar-hi, exposar-hi les seves idees i desenvolupar-les. Cada any organitzen un esdeveniment on exposen tot el que s’ha inventat aquell any i fan un concurs, incentivant més persones a anar-ho a veure i que, de passada, entrin en contacte amb aquesta nova, però a la vegada antiga manera de construir.

La seva forma organitzativa és la convencional, ja que, en ser un projecte de beneficència, han de mantenir una estructura, director de projectes, personal tècnic… Però, a la pràctica, són un grup d’amics i prenen les decisions de manera conjunta, on totes les opinions són escoltades i valorades fins arribar al consens final. Com passa amb molts projectes amb bones intencions, depenen de subvencions o dels fons que recullen per poder continuar desenvolupant els seus projectes. “Sempre hem tingut persones recolzant-nos, reconeixent la nostra feina; però és dur haver d’estar sempre patint per poder garantir la continuïtat del proper any. Al principi ho fèiem voluntàriament, i a vegades havent de posar diners de la nostra butxaca. Però va arribar un punt que era inviable treballar en una altra cosa per poder pagar el nostre projecte”, ens comentava el Zack.

A la parcel·la de terra del laboratori hi tenen un hort gran i hi venen part de la producció, però això no és prou per tirar endavant els projectes. Esperen poder ser autosuficients algun dia. El que sí saben, però, és que seguiran fent projectes nous i que continuaran amb els que ja van començar, amb l’esperança de poder arribar a més llocs, creixent i ajudant més racons del planeta en situacions de risc, alhora que mostren els beneficis que tenen les pràctiques més respectuoses amb el medi ambient i incentiven els productors locals a adoptar-les.

Va ser molt encoratjador veure aquest grup de joves treballant, amb les idees tan clares i amb una filosofia de cooperació directa molt ben estructurada i efectiva. Com ells mateixos van dir, aquesta mena de pràctiques poden ser repetides en altres llocs i per altres projectes, ja que ells estan oberts a ajudar i mostrar com fer-ho. Tot és posar-s’hi i començar a fer allò que somniem i pensem que pot ser beneficiós per a nosaltres i per als altres.

Escrit per Joel Jansa.

Visualitza les fotos de la iniciativa abaix:

Community Forest International

Coneix més sobre el projecte a:
http://forestsinternational.org/